Vermut Musical 🧡
- lalletresca
- Mar 4
- 3 min de lectura
Actualitzat: Mar 12
Dissabte va ser un dia molt especial. Interpretar la meva música en directe, envoltada de gent que estimo, va ser una experiència inoblidable. El que va fer l'experiència encara més màgica va ser compartir l'escenari amb altres músics que m'inspiren cada dia més.
Alguns de vosaltres em vau preguntar per les lletres de les cançons que vaig tocar, així que les deixo aquí perquè les pugueu rellegir.
Si t'agrada la música i l'escriptura, et convido a explorar La Lletresca, on parlo de poesia, creativitat i l'art d'escriure. També pots seguir-me a xarxes: @lalletresca i @martavicens11.
I si vols començar a escriure poesia des de l'emoció i la intuïció, dona un cop d'ull al Diari per escriure poesia.
Ens veiem al pròxim Vermut Musical. 🧡
Les lletres de les cançons:
Érem nòmades
Respiro l’aire dels teus pulmons
i sento el que sents.
Tu m’abraces amb l’escalfor del desert
i cremes a poc a poc tota la meva pell.
Tu ple de sorra, jo sense adreça,
si no érem nòmades, què érem?
El temps ballava entre nosaltres,
canviàvem llits per mantes.
Rèiem de les flors que no caminaven,
per això no floria l’amor que sembràvem.
Només confessaves al vent on anaves,
venia a explicar-m’ho tot a mi.
Si no som nòmades, com hem arribat aquí?
Desperto sola en aquest nou lloc
i sento el que sents.
Les arrels no arrelen sense records
i no podem dormir entre quatre parets.
Sempre buscant on el sol brillarà més,
sempre corrent cap on plourà menys,
sempre cercant on m’estimaràs més.
Lletra i música: Marta Vicens
Com trenquem el cercle?
La casa vibra mentre dormo,
qui viu aquí quan nosaltres no hi som?
Les tempestes comencen a calmar-se,
creia que la felicitat no es malgastava.
Com desenredo les mentides amb les mans,
si la veritat és el nus que he de tallar?
Tanca la porta i la pluja queda dins de casa,
treu-te la capa i la misèria que t’acompanya.
M’has fet mal perquè no em pots entendre?
Si te l’han fet a tu, com trenquem el cercle?
El sol brilla quan no hi penso,
crec que és el vent que porta els trons.
La humitat del mar corromp la casa,
abaixo la bandera, però queda l’asta.
El cavall va entrar dins la meva ciutat,
soc com Troia, l’insult que m’has deixat.
La incertesa de l’amor no em permet córrer,
tinc la pistola a la guantera del cotxe.
Quantes vegades m’ho vas prometre?
Ara és massa tard, no em puc fer enrere.
Lletra i música: Marta Vicens
Desordena una altra vida
Em desordenes, com llegeixo els semàfors negres?
Em desordenes, no sé si dir-te que m’esperis.
Digue’m què penses, digue’m on deixes els carrers.
Em desordenes, si em mires als llavis,
amb la mà a la meva esquena.
Però tornes a casa i en tens una altra.
No és el meu problema, tinc prou amb mi mateixa.
Tinc la casa neta, tinc les hores plenes,
barreja les cartes i posa els peus a terra.
No en tens prou amb una, no en tens prou amb dues,
a qui enganyes? No juguis a perdre’m.
Aquí si no sumes, restes.
Em desordenes, fas la vida complicada.
Em desordenes, no vull medalles de plata.
Càlculs erronis de la meva autoestima,
pensaves que em quedaria.
Estàs massa ocupat per recordar a qui tens el llit.
Som nines de plàstic al teu abast.
Quina mandra les lliçons de viure al dia, del temps efímer.
Aprofita mentre ets jove, enganya-les a totes.
Inventa’t l’astrologia, beu-te les teves mentides.
Desordena una altra vida.
Lletra i música: Marta Vicens
Gràcies per llegir! 💙
Comentaris