Sobre inspiració i influències

"Els bons artistes copien, els grans artistes roben.” - Pablo Picasso

"Pinto flores para que no mueran" - Frida Khalo

Sempre m'ha agradat llegir històries i observar com actuen els personatges en diferents situacions. No sé si a algú més li passa, però sovint m’imagino com reaccionaria jo en el seu lloc. Al llarg dels anys, he fet servir l'escriptura com una eina per alliberar emocions que em costava comprendre i donar forma als pensaments que em rondaven incessantment. Sempre ha estat la meva manera de posar ordre en el desordre de la ment.

Sovint escrivia sense filtres, abocant paraules sense preocupar-me pel sentit, la gramàtica o l’ortografia. Però amb el temps, vaig començar a rellegir el que havia escrit i vaig adonar-me que hi havia temes recurrents, reflexions que necessitava tornar a explorar. D'aquesta necessitat han sorgit poemes, relats i lletres de cançons, i escriure s’ha convertit en una part essencial de mi.

Llegir poesia és una font d’inspiració i reflexió per a mi, sobretot la poesia catalana contemporània. Un dels meus poemaris preferits és Tantes mudes de Mireia Calafell. M'agraden les imatges complexes que crea amb un llenguatge clar i directe. Sempre hi trobo nous matisos quan els rellegeixo.

El tipus de poesia amb què més m’identifico en aquest moment és aquella que parla de les relacions, ja siguin amoroses, familiars o amb un mateix. Són temes que sovint es repeteixen en el que escric.

Més enllà de la poesia, m’apassiona la narrativa. Autors com Stefan Zweig, amb la seva capacitat d’endinsar-se en la psicologia dels personatges, o Shirley Jackson, amb els seus relats inquietants i plens de tensió, que et deixen reflexionant mesos després d’haver-los llegit, pensant en per què ha escollit explicar aquella història o com aconsegueix deixar-te sense paraules i completament desconcertada amb el que escriu. També m’agraden les novel·les de Joël Dicker, per l’atmosfera que crea i la claredat de la seva escriptura. Tot i això, les novel·les que més vegades he rellegit són les de Sarah J. Maas.

Però la meva influència més constant i quotidiana és la música. Especialment, les cançons de Taylor Swift i el gènere country, on les lletres expliquen històries tan precises i emotives amb només unes poques estrofes. Aquesta capacitat de capturar moments, emocions i conflictes de manera tan condensada és una gran font d’idees i motivació per tot el que escric. M’agrada imaginar que els versos són com les lletres d’una cançó: breus, però amb un univers sencer al darrere.

I a tu, què t’inspira? Quins autors, cançons o moments t’han marcat? T’animo a compartir-ho als comentaris!

"Sempre estic fent allò que no puc fer, per aprendre com fer-ho.” - Henri Matisse

“Comença a copiar el que estimes. Copia, copia, copia, copia. Al final de la còpia et trobaràs a tu mateix” - Yohji Yamamoto